Ansiedad y estrés postvacacional

With 0 comments

gal-25926 copia
image-1743

Al parlar d’estrés post vacacional, el primer que cal fer, és explicar que no és una malaltia, ni tampoc qui la sofreixen pateixen de “depressió”. És, senzillament, una dificultat més de la vida que requereix adaptar-se a una realitat que no sempre concorda amb les nostres expectatives!

Què podem fer per solucionar aquesta situació d’estrès? El psicòleg José Maria Moya, amb la col·laboració de la psicòloga especialitzada en ansietat i estrès Cecília Agramunt, us ofereixen 10 manaments a seguir. Podeu escoltar l’entrevista aquí.

1)      Activitats o hobbies que tenim una mica aparcats, que ens donen plaer i alegria, i introduir-les de mica en mica en el nostre dia a dia.

2)      Compartir activitats amb la família o persones que ens importin.

3)      Què podem fer amb el sou que rebem cada més?. Perquè,  quina part del teu sou destines per a pagar-te a tu mateix (un regal, un caprici…) per haver treballat tot el mes? Es que no pagues mensualment també religiosament les factures de gas i aigua?

4)      Realitzar esport, ja que ens mantindrà actius, millorarà la imatge que tenim de nosaltres mateixos, activarà la circulació, ajudarà al trànsit intestinal (estrenyiment) i ens facilitarà enormement poder “desconnectar”, fent-nos sentir més alegres i més creatius gràcies a la secreció d’endorfines.

5)      Dormir les hores necessàries, ens permetrà reaccionar més adequadament als imprevistos a la feina i augmentarà el nostre rendiment.

6)      Realitzar exercicis de relaxació o visualització per aprendre a trobar el nostre espai de serenitat i tranquil·litat, inclús estant a la feina.

7)      Aprendre a respirar correctament. Un factor molt característic de l’ansietat és la sensació d’ofec i la respiració ràpida i entretallada. Si aprenem a respirar diafragmàticament ajudarem a desfer-nos d’aquesta sensació a la vegada que oxigenem la sang i ventilem els pulmons.

8)      Viure al present. Molts cops ens capfiquem en assumptes del passat o ens avancem i tenim por del futur. El passat no es pot modificar i el futur és incontrolable. Algunes tècniques de l’anomenada “atenció plena” o “mindfulness” ens poden ajudar.

9)      Controlar els nostres pensaments. Tots tenim pensaments catastrofistes quan de vegades pensem “no sóc capaç”, “no serveixo per res”, etc. Si aprenem a no escoltar-los, deixarem lloc a que n’apareguin d’altres de més constructius: “puc fer-ho”, “si no ho aconsegueixo, no s’acaba el món”…

10)   Saber que les situacions “perfectes” no existeixen i que, de vegades, nosaltres mateixos fem grans els problemes que potser no ho són tant. En aquesta línia, podríem aplicar la frase: Si té solució, perquè preocupar-nos? Si no en té, perquè preocupar-nos?